Entre una cosa i una altra, el 2015 corre el perill de convertir-se en l’any de les eleccions. Després d’un 2014 protagonitzat a Catalunya, en gran part, per una NO votació el dia 9 de novembre (també anomenada procés participatiu, conegut anteriorment com a consulta no refrendària, conguda anteriorment com a referèndum), el 2015 es pot convertir en l’any de les eleccions amb les municipals a tocar, unes més que probables eleccions a l’estat espanyol, unes posibles eleccions a Catalunya (ja siguin de caràcter plebiscitari o no) i unes ja segures eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona.
Personalment, des dels divuit anys, he votat en totes i cada una de les eleccions a les que he estat convocat, i no deixaré d’anar a votar a qualsevol d’aquestes convocatòries, però m’agradaria començar l’any fent una petita reflexió sobre algunes de les decisions (eleccions al cap i a la fi) que prenen diàriament i que, de vegades, ens passen desapercebudes.
En unes eleccions, ja siguin al parlament, a l’ajuntament o a la presidència de la nostra escala ens plantejem unes alternatives de vot, analitzem les repercussions que pot tenir el fet de votar a una o a una altra candidatura -de vegades a través del programa electoral, de vegades per la feina feta durant la darrera legislatura, de vegades perque ens cauen millor o pitjor les persones que formen part de la candidatura- i emetem el nostre vot amb unes expectatives. Aquest procés, que pot semblar molt llògic a l’hora de decidir qui ha de ser el cap del govern del nostre pais, no sembla que el tinguem massa en compte quan hem de decidir a qui donem els diners amb les nostres compres habituals… I hem de tenir en compte que determinats conglomerats empresarials poden arribar a tenir molt més poder de decisió que qualsevol govern o institució pública.
D’entre totes les decisions de compra, una de les que em resulta més curiosa és la del supermercat. Anar a comprar al supermercat és quelcom bastant habitual a la nostra societat; anem a supermercats més grans o més petits però hi anem per a comprar determinades coses que en altres tipus d’establiment ens costa més trobar (en temps o en diners). La primera decisió, i potser una de les més importants, en el procés de compra als supermercats és a quin supermercat anem. Moltes persones prenen aquesta decisió i la mantenen durant anys o fins i tot dècades sense qüestionar-se l’impacte que aquesta decisió te en el moment present. Algunes decisions es basen en la conveniència i, la veritat, és que és molt complicat decidir caminar tres cantonades més o agafar el cotxe quan tens un supermercat a l’escala del costat de casa.
Parlo del supermercat com podria parlar de les tendes de roba, els electrodomèstics o el proper cotxe que comprem. El supermercat és només un exemple de com una decisió que sembla que no te cap altre repercussió més enllà d’omplir la nevera en 10 minuts menys, pot canviar el focus del poder econòmic allunyant-lo o acostant-lo segons les teves preferències.
Jo he començat l’any intentant donar protagonisme als productes i serveis que acosten el poder econòmic al meu pais, i tu?
Comentarios recientes